Vés al contingut

Robert II de Tàrent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert II de Tàrent
Biografia
Naixement1318 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1364 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Giorgio Maggiore Modifica el valor a Wikidata
Comte palatí de Cefalònia i Zante
Príncep d'Acaia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Anjou-Taranto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria de Borbó Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip I de Tàrent Modifica el valor a Wikidata  i Caterina de Valois-Courtenay Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan d'Anjou, reina d'Armènia
Margaret of Taranto
Felip de Tàrent
Lluís I de Tàrent
Felip II de Tàrent Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).[1]

Era el fill major supervivent del príncep Felip I de Tàrent i de Caterina de Valois-Courtenay.[2]

El 1333 bescanvià amb el seu oncle, Joan I de Gravina, els drets sobre el Regne d'Albània pels drets sobre el Principat d'Acaia, que havia heretat del seu pare. Degut a la seva minoria d'edat, l'autoritat efectiva en fou la seva mare, Caterina, fins a la mort d'aquesta el 1346. Aleshores Robert II de Tàrent heretà els drets sobre l'extint Imperi Llatí i fou reconeguda la seva sobirania pels Estats croats de Grècia. Però la seva base real de poder radicava en el Principat d'Acaia.[2]

Matrimoni i descendència

[modifica]

El 9 de setembre del 1347 es casà a Nàpols amb Maria de Borbó, filla de Lluís I de Borbó.[3] Maria de Borbó era vídua de Guiu de Lusignan, qui havia estat conestable de Xipre i príncep de Galilea. Robert II de Tàrent morí a Nàpols i allí fou enterrat. Després de la seva mort, la seva muller Maria de Borbó intentà mantenir el Principat d'Acaia sota el seu poder per tal de fer-ne hereu un fill seu d'un anterior matrimoni, però el successor legítim en fou Felip II de Tàrent, germà petit de Robert II de Tàrent.

Referències

[modifica]
  1. «Robèrto II d'Angiò-Taranto despota di Romania principe d'Acaia, imperatore latino titolare di Costantinopoli» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 5 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 Lock, Peter. The Franks in the Aegean, 1204-1500. London ; New York : Longman, 1995, p. 129. ISBN 978-0-582-05140-9. 
  3. Topping, Peter. «The Morea, 1311–1364». A: Setton, Kenneth M.; Hazard, Harry W. (eds.). A History Of The Crusades. Vol. 3, The Fourteenth And Fifteenth Centuries. [2d ed.], 1975, p. 104–140. ISBN 978-0-299-06670-3. 
Robert II de Tàrent
(Branca menor de: Dinastia Capet)
Naixement: 1315 Mort: 10 de setembre 1364
Títols
Precedit per:
Felip I de Tàrent
(pare)
Príncep de Tàrent
Príncep de Tàrent

(Llista de prínceps de Tàrent)
(1232-1346)
Succeït per:
Lluís I de Tàrent
(germà)
Rei d'Albània
(Llista de reis d'Albània)
(1332-1333)
Succeït per:
Joan I de Gravina
(oncle)
El 1333 bescanvià
els drets del Principat d'Acaia
pels drets del Regne d'Albania
Precedit per:
Joan I de Gravina
(oncle)
El 1333 bescanvià
els drets del Principat d'Acaia
pels drets del Regne d'Albania
Príncep d'Acaia
(Llista de prínceps d'Acaia)
(1333-1364)
Succeït per:
Felip II de Tàrent
(germà menor)
Títols com a pretendent
Precedit per:
Caterina de Valois-Courtenay i
Felip I de Tàrent
(mare i pare)
— En disputa per: —
Imperi Llatí
Imperi Llatí

(Llista d'emperadors de Constantinoble)
(1346-1364)
— Raó de la disputa: —
El 1261 Miquel VIII Paleòleg
reconquerí Constantinoble
i restaurà l'Imperi Romà d'Orient
Succeït per:
Felip II de Tàrent
(germà menor)